EL SENTIT DE L'ART

Professionalment, pertanyo al camp de l’art. Soc actriu i cantant.

Estrictament en aquests camps observo grans carències quant a allò que hauríem de transmetre.

L’art a occident es troba, actualment, mancat de sentit. Molt pocs artistes es tenen per transformadors, per visionaris d’un futur que volen mostrar als altres per a fer-los partícips.

En aquest sentit no crec que hi hagi diferències entre sexes. Per ambdós, és més important la forma que el fons perquè el model exitista ha arrelat profundament en la nostra societat.

I que això sigui així no és gratuït. Des de la infància es castra la creativitat dels més petits. El model educatiu no contempla una assignatura com “creativitat”, no propicia que els infants expressin el que hi ha en el seu interior, sinó que els condueix cap a formes artístiques preconcebudes que ells només han d’aprendre. I quedi clar que els responsables d’això no són ni el personal docent, ni els pares sinó els buròcrates que fan lleis d’educació que anul·len el impuls creador.

Per tot això, ja fa molt temps que no s’ha agafat el relleu de l’avenç en aquests camps. Si dramaturgs com Shakespeare, arriben fins avui perquè reflecteixen com ningú la “condició mecànica humana” i encara són admirats i representats, em pregunto: qui parlarà de la superació d’aquest estadi humà? En teatre, han estat molts els autors que han treballat sobre la contradicció humana, però, per què no ens atrevim a donar el salt i mostrar com seria l’ésser humà del futur? Si reflexionem sobre aquesta exposició, podríem començar a treballar en aquesta direcció? Quan el fons superarà la forma? Quan deixarem d’admirar el virtuosisme, que no és res més que l’alimentació de l’ego de l’artista, sense ni tan sols fer una miradeta al fons d’allò que ens vol transmetre? Serà què no hi ha res que l’artista actual ens vulgui transmetre, a banda de mostrar-nos que bé sap fer allò?

Com a humanistes tenim l’oportunitat d’aprofundir en aquestes qüestions, tenint en compte quins són els camps que ens són propicis. Com a dona i com artista així ho assumeixo, perquè voldria contribuir, almenys una mica, a que les noves generacions puguin viure en un món on el sense sentit no campi per on vulgui.